| |
— Sembla que la recuperació de la república com a
forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no
del valencianisme. És així?
— «El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de
la república. No obstant, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i
de l’associació cultural i republicana Constantí Llombart i posteriorment
de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí
Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i
Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una
esmena als estatuts que varem presentar en l’últim congrés, subratlla la
revindicació d’una forma d’estat republicana.»
— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— «Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia
manifestat una mica de complexe d’inferioritat davant la paraula
‘república’. Tots indentifiquem, encara ara, a la república amb la bandera
tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar.
Sobirania Valenciana, per exemple, parla de ‘repúbliques’ i ha introduït
un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica
bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb
naturalitat la bandera republicana espanyola , un símbol que respectem.
També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el
símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt
respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no
utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que
els tenim?»
— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit
Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil
ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del s. XX?
— «En la Transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els
catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el
seu moment haguérem recuperat les sigles històriques haguérem pogut
reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou
un partit de masses. Alguns valencianistes ens varem preocupar per
recuperar les sigles, però ja en 1998.»
— I Fuster, va tindre en compte el valencianisme dels anys 30?
— «D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer
taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no
era un estrateg sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians
s’han fet moltes edicions però d’El Valencianisme polític de Cucó
se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem
suficienment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de
Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparèixer de
sobte.»
— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la
República?
— « Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap
plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que
el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional de 1978.
Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur,
als que recolzen la III República, encara que aquesta no és la nostra.
Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos
a nivell d’estatat amb els republicans sobiranistes catalans, bascs,
gallecs,….per poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols »
— Sí però no tots els que han convocat la convenció
comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— «És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret
d’autodeterminació.
Això està bé i ho agraïm però creiem que no és suficient. Cal omplir de
sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que
vulga exercir de facto la nostra sobirania. És necessària una república
pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a
nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.»
— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— «Tot depén de la força que un poble tinga. Si una hipotètica república
espanyola estiguera d’acord amb què els bascos exerciren la seua sobirania,
aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els
catalans també ho pogueren fer ara i en el cas dels valencians la cosa
estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a
les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a
favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que
PSOE i EU van recolçar. Per cert que les Corts van ser l’únic parlament
autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta
insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que
hi ha alguna cosa que no és tan clara.»
— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està
amenaçada i que la República està a prop ?
— «La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses
funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi
haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de
la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal
és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del
sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està
deixant de funcionar.»
— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és
evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el
partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— «La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem
que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors
del sistema accepten, la seua gènesi va ser ‘heterodoxa’. Només subsisteix
pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei
apel•len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el
sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens allò
s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no
recolzar aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està
liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la
Constitució. Tal vegada i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la
monarquia. Però aquest és el seu problema.»
— Què té de roin la monarquia?
— «Cal recordar que amb la Constitució de 1978 en la mà, la sobirania no
la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no
és elegida, que és el cap d’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat
article 99 per copsar això que estic dient. A més tenim un sistema basat
en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els
espanyols són iguals davant la llei, una de dos: o el rei no és espanyol o
no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la
corrupció»
— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV)
en la coordinadora que organitza la convenció?
— «Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots
els republicans no espanyols. Varem aconseguir que vingueren a una reunió
de la coordinadora ERPV i MDT, però no han tornat des de llavors. Les
raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb
distints subjectes de sobirania. El dia 4 a la Convenció estarà present un
col•lectiu de l’esquerra independentista: ‘Republicans dels Països
Catalans’. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà
Català»
— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià
han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció
demanant el vot per Compromís?
— «No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres
forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana. La
coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és
fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses
en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup
polític ni que tinga una direcció política.»
Esquerra Valenciana
— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què
la va abandonar?
— «Jo continue compartint els idearis d’Esquerra Valenciana totalment,
però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són
eines. Si una eina política no funciona no podem quedar-nos amb els braços
creuats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha
sigut entrar en el BLOC però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni
tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 varem fer allò que pensaven tenia
que fer el BLOC, crear amb EU i ELS Verds l’Entesa. Allò va representar
que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En
acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer
possible allò que no es va poder fer en 2003.»
— Ara Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà
alguna gestió?
— «No em correspon aquest paper. No vull interferir. Pense que Esquerra
Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a
ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC aquesta és la dels agents
actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia
nacionalista o sobiranista.»
————————————–
EL PERFIL: Va nàixer a Barcelona el 1946. És enginyer agrònom imparteix
classes de matemàtiques en un institut de València. El 1995 va
presentar-se com a cap de llista de la UPV per a l’Ajuntament de València.
És creador de l’agència Anna Notícies, va fundar l’associació cultural i
republicana Constantí Llombart. També està darrere d’iniciatives com ara
El Singló Espai Gremial Valencià, «un consolat del País Valencià a
Barcelona». Igualment és secretari local del Bloc a Barcelona i membre del
Consell Nacional.
|
|
