Dia històric per al republicanisme valencià

>Els confederals i els sobiranistes consensuen amb els federals les ponències de la 1ª Convenció per la República al País Valencià.

>La Convenció s’acomiada cridant els valencians a manifestar-se per la República a Alacant el dia 15 d’abril.

>El tren republicà recorrerà el País Valencià de Castelló a Alacant.

Lluís Adell. L’AVANÇ.

A les 9:30, el modern equipament del Complex esportiu municipal de La Petxina de València rebia, el passat primer diumenge de març ––que havia clarejat assolellat––,  a els 174 delegats de les 40 organitzacions inscrites a la 1ª Convenció per la República al País Valencià –la primera que es realitza a l’Estat de la segona restauració borbònica – .

Ja en la mesa de credencials es copsava les distintes sensibilitats dels republicans valencians a l’hora d’escollir la tarja que els tenia d’acreditar com a delegats o convidats; la comissió organitzadora de la Coordinadora del País Valencià per la República, que havia convocat la Convenció, havia previst dos models de targes de lliure elecció: una amb el disseny dels colors tricolors de la República espanyola i l’altra amb el de les quatre barres de la Senyera valenciana.  El maratonià acte republicà finalitzava a les 19:00 amb les actuacions dels cantautors  Carles Enguix i Pau Alabajos, aquest acompanyat per Laura Navarro, veritable virtuosa del violí. La Convenció només va tenir un respir de dues hores en el moment del dinar en que cent  republicans valencians van gaudir d’un Buffet Lliure que Basilio,el gerent de la Residència de La Petxina, havia preparat especialment per a l’organització en un saló especial.

Les primeres intervencions per part de delegats d’Alacant, en el debat del reglament, i en referència a la llengua en que estaven escrits els documents augurava una Convenció ‘bronca’ que després no es va confirmar. Malgrat les distintes procedències dels delegats i de les diverses ideologies presents que anaven des dels lliberals, passant pels personalistes de Mounier fins als leninistes, els intensos debats van ser perfectament conduïts per una mesa presidida pels joves Aitor Manero (‘14 d’abril’), Miquel Villamon (Sobirania Valenciana) i Sergi Sanchiz (Ciutadans per la República).

La discussió dels documents es va estrenar amb la primera esmena a la ponència política  del Manifest presentada pels sobiranistes de l’ACR Constantí Llombart, on al moviment per la III República, afegien una referència “... del moviment sobiranista republicà valencià”. Malgrat que aquesta esmena havia sigut acceptada pels ponents, el federalista Rafael Pla del PCPV va defensar el text original; va comptar amb el suport, dels també federalistes, del PCEml. Va ser un gol en fred que els sobiranistes valencians van encaixar de bestreta. Però aquest gol va ser un miratge, perquè a partir d’eixe moment la majoria dels diversos col·lectius republicans sense adscripció definida, i també de sectors federalistes, es van decantar per les propostes confederals del PCPE i dels sobiranistes valencians.

Els debats eren intensos però continguts. Tal vegada perquè tots plegats eren conscients que moltes mirades estaven dirigides cap aquesta Convenció. Un dels moments més curiosos va ser quan el delegat del BLOC Jaume Ferrà, advocat laboralista, va defensar una esmena del PCPE que afegia una referència a que els treballadors “...què no han deixat de patir retallades sota els diferents governs des de la Transició”. Es va produir un intens debat sobre des de quin periode aquestes retallades havien segut més grans que els progressos socials. Finalment, la voluntat de consens es va imposar i es va aprovar una transacional en la que es parlaba dels “ultims governs” sense especificar quins. D’aquesta manera els governs del PSOE quedaven salvats.

En la ponència d’organització,  l’esmena més polèmica va ser la que va presentar el PCPV. Volia crear “una comissió de coordinació permanent” per “realitzar el seguiment diari del compliment dels acords”. Per debatre aquesta esmena intervingueren la majoria de les organitzacions presents. Es va poder observar la diversitat de punts de vista sobre com havia d’organitzar-se el moviment republicà: des d’aquells que volien que la coordinadora fóra una organizació amb una direcció política fins a aquells que volien que només fora un lloc d’encontre en que unes organitzacions republicanes recolzaren els projectes d’altres. Finalment, l’esmena no es va aprovar i va quedar un text bastant consensuat que reflexa una Coordinadora que organitza alguns actes insígnia com aquesta Convenció o la manifestació de València del pasat 13 de maig del 2006 o la d’Alacant el proper 15 d’abril però que deixa el protagonisme polític a les organizacions que la integren.

Amb tot associacions ciutadanes, sindicats i partits polítics van aprovar i van assumir com propi un manifest polític que reivindica la sobirania dels pobles i el seu dret a l’autodeterminació; la renúncia a la guerra com instrument de política exterior; la millora dels drets socials i laborals; el caràcter públic de serveis essencials com la sanitat i l’educació; la laïcitat de l’Estat, i el desenvolupament sostenible. També van aprovar la declaració i els principis d’organització pels quals, d’ara endavant, es regirà la Coordinadora del País Valencià per la República.

Amb aquesta Convenció es va donar un cop de timó. Un canvi d’orientació del republicanisme. De les referencies al passat s’ha passat a les alternatives de futur. El Tren republicà i la manifestació d’Alacant el diumenge 15 d’abril són les noves fites que aquest nou moviment republicà de futur s’ha marcat per els properes setmanes. Caldrà estar pendent d’aquest moviment en alça que és capaç de travessar amb un tren republicà, de dalt a baix, tot el territori valencià.