República i Esquerra

En la Convenció per la República va succeir quelcom insòlit: la dicotomia que reprodueix l'esquema un País dos Esquerres, tricolors i cuatribarradas, es va trencar. 40 organitzacions de l'esquerra valenciana van acordar treballar juntes, mes de 170 participants de llocs tan distants com Oriola i Benicarló, passant per Alacant, Elx, Castelló, València i nombroses localitats. Però si sorprenent és que organitzacions de distints punts del País Valencià, amb distintes ideologies –socialdemòcrates, comunistes, nacionalistes...- i plantejaments –independentistes, sobiranistes, confederals, federals...- es reunisquen per a treballar junts, més sorprenent és que acorden un document polític d'importància. Aquest és el cas, en la Convenció es va acordar una proposta política que és l'alternativa democràtica de l'esquerra republicana. Aquesta alternativa només és factible en un marc republicà que trenque amb la constitució del 78 i els lligams de la Transició.

La proposta republicana passa per la defensa de l'estat laic, el lliure exercici del dret a l'autodeterminació, per la millora i ampliació dels drets socials i laborals, pel caràcter públic de serveis essencials com la sanitat i l'ensenyamen, per la defensa del territori i el camp front a l'avarícia constructora, per la defensa i unitat de la llengua, la renúncia a la guerra com a instrument de política exterior... i tot açò, i que ningú es porte a engany, és inassumible per la monarquia parlamentària. Però hi ha més, allò que s'ha aprovat després de mesos de treball, discussió i una llarga Convenció té la seua continuïtat en l'espai unitari que per als republicans és la Coordinadora del País Valencià per la República. El seu funcionament regulat, les organitzacions participants incrementades, la seua proposta política definida.

El País Valencià serà d'esquerres o no serà, i per tant, haurà de ser republicà. En el treball per la república es troba treballant conjuntament la major part de l'esquerra, i no és que les diferències hagen desaparegut, però s'aclarixen els punts d'acord i es certifica que les diferències no impedixen el treball unitari i l'avanç. En eixa línia, la mobilització i les propostes polítiques d'avanç i de resposta a les desigualtats i carències democràtiques són el camí que triem els republicans. Fa uns mesos es van realitzar diverses manifestacions per la república, a València amb milers de persones participant, ara més reforçats en el polític i organitzatiu el moviment republicà té planificades noves activitats. Pel seu abast la més important és la manifestació unitària que el 15 d'Abril es celebrarà a Alacant, un tren republicà que eixirà de Castelló i passarà per València i una vintena de localitats reforçarà la mobilització.

Hi ha escepticisme per part d'algunes persones i militants d'esquerres sobre el treball unitari i la pròpia proposta republicana. Cada dia són menys. Treball de la Coordinadora per la República és convéncer als més escèptics no sols del més just de la proposta aprovada en la recent Convenció sinó també que és possible aconseguir els objectius marcats. Passaran les eleccions però la proposta republicana es mantindrà i les pròpies limitacions del marc polític actual donaran més arguments i urgència al triomf de la República, concepte que ací sempre ha tingut moltes més implicacions que la simple elecció del Cap de l'Estat en les urnes. Eixes implicacions de la República, arreplegadess en el document aprovat per 40 organitzacions, són les que nodrixen el moviment.

(César Lledó: publict a L'Avanç 09.03))