República, per qué? VÍCTOR BAETA   Per què reivindiquem la república i, en el nostre cas, la valenciana? Ho direm de bestreta. Perquè l´anomenada transició política va ser un frau que ens ha portat una monarquia que limita la sobirania, fins i tot, del propi poble espanyol (article 99 de la Constitució de 1978), amb una cort no dels miracles però sí de les oportunitats, formada per una aristocràcia d´espoliadors, especuladors, vividors i... bribons. I en el cas nostre perquè als valencians, damunt, ens va furtar la cartera del 151. A més perquè, els sobiranistes valencians, volem equiparar-nos amb l´Europa democràtica i d´ètica republicana. El franquisme va saber donar la volta als crits que eixien dels cors dels demòcrates. Nosaltres cridàvem «llibertat/amnistia/estatut d´autonomia» i ells... com s´han tingut que riure. «Llibertat?». Sí, perquè el neoliberalisme econòmic poguera desmantellar el sector públic i aprovar reformes laborals per poder contractar els treballadors a la carta. «Amnistia?» Però quina ingenuïtat la nostra! Si l´amnistia real (i reial!) era per a ells! Com no havien d´estar-hi a favor els franquistes si eren ells els més beneficiats per poder amagar els seus crims. Com van fer de mànigues a tota la democràcia europea, sense passar el feixisme espanyol -ells els més llestos- per un Núremberg, ni per una plaça Loreto de Milà. «Estatut d´autonomia´?» Autonomia per els valencians? Serà l´autonomia d´altres, la d´ells, per dir-nos i aprovar allò que ens convé, en lleis orgàniques votades per ells a Madrid. Autonomia valenciana sí, però per ofrenar noves glòries a Espanya i continuar pagant amb els ulls tapats. Som espanyols? Sí, per a pagar les autovies, els AVEs (recordeu el primer tram el de Sevilla a Madrid, el camí d´ells cap a Europa), els metros, les infraestructures... d´ells. I compte! Ells són: els uns (PP) i els altres (PSOE). Els sobiranistes valencians diem: espanyols per a ser espoliats, no gràcies! Arribats ací podem afirmar que a la monarquia imposada per Franco i maquillada per la Constitució de 1978 li poden aplicar les paraules que Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en la seua obra El gatopardo, posa en la veu d´un dels seus personatges: «Si volem que tot seguisca com està, cal que tot canvie. Una d´aqueixes batalles en què es lluita fins que tot queda com va estar. No voleu destruir-nos a nosaltres, els vostres pares. Voleu només ocupar el nostre lloc. Perquè tot reste tal qual. Tal qual, en el fons: tan sols una imperceptible substitució de castes». I ara, quan els ous de la serp que no es varen esclafar s´obren, quan la dreta espanyola, embogida d´èxit per la seua immunitat històrica, perd les formes, és quan, ara de nou, els demòcrates valencians i també amb els espanyols respectuosos amb la nostra sobirania valenciana, hem de tornar a eixir al carrer, tancant el parèntesi que es va obrir el 1978. Caldrà mirar de nou l´Europa democràtica, la de l´ètica republicana, la social que va saber dir no a una constitució europea neoliberal, perquè ella ensems amb els demòcrates d´ací, aconseguim allò que el franquisme i els seus successors ens van furtar. Caldrà dir a aquesta Europa republicana: «La nostra monarquia, la dels borbons, l´escollida per Franco... és incompatible amb la vostra ètica republicana. Cal que ens ajudeu: als demòcrates, als republicans. Cal que intervingueu, perquè la nostra democràcia no està homologada a la UE. Volem ser part de l´Europa democràtica i d´ètica republicana. Volem les repúbliques de pobles lliures i en pau dins d´una Europa de tots». *President de l´ACR Constantí Llombart